Els adolescents i les xarxes socials

Avui tractem el tema de les xarxes socials. Saben els adolescents on va a parar tot allò que pengen? Són conscients de a qui arriba la informació?

Actualment està de moda reptar als nois i noies a penjar fotos on surten desfavorits i hi ha qui s'ho agafa amb humor, però per altres joves suposa un atac a la seva intimitat. Hi ha qui no vol penjar fotos i es sent pressionat a fer-ho per tal de no quedar exclòs del grup. 

Pengem fotos de manera voluntària, hi ha qui penja fotos nostres sense que donem el nostre consentiment i el pitjor de tot, hi ha qui es dedica a penjar fotos i vídeos assetjant o burlant-se d'algun company de classe. Aquest fet és compartit de forma gratuïta i encobert per molts espectadors que temorosos no fan res per no veure's involucrats. La repercussió per l'afectat és incalculable, el dany que causa una "simple broma" com diuen alguns, està penalitzada per llei. 

Pares, cal que eduquem als  fills en els riscs de l'ús les xarxes socials, ja que tenen en mans quelcom molt poc inofensiu. 

Us recomano un article molt interesant en base a aquesta temàtica: http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20131014/abci-hijos-fotos-facebook-201310101706.html; i el blog de l'autor Guillermo Cánovas, el qual considero de gran valor: http://kidsandteensonline.com/

Hola seguidors! Avui us presento la Tècnica del mur, una estratègia que podem fer servir per treballar l'autoestima de joves i grans i per fer-nos adonar de la forma que tenim els pares de parlar als adolescents. Ara bé, en què consisteix? 

Aquesta tècnica la vaig proposar per primer cop a una família molt especial que tinc a consulta. La pregunta que vaig plantejar als pares va ser, som conscients del missatge que transmetem a l'altre en funció de la nostra postura corporal? Mirem la imatge d'en Dani: imaginem-nos que el nostre interlocutor està davant nostre, però entre nosaltres hi ha un mur de pedra que ens separa. Aquest mur ens arriba a l'alçada del nas aproximadament, de tal manera que només arribem a veure-li els ulls. 

La mare d'en Dani, la Sara, està situada a l'altre banda del mur imaginari i necessita que el seu missatge arribi a l'adolescent. Intentar comunicar amb una postura corporal encongida, amb el cap baix i reafirmant constantment les pròpies paraules, denota un missatge que en realitat no arriba, ja que quedem amagats darrera el mur. Ara bé, si volem que l'altre ens escolti i ens respecti, cal que el allò que transmetem, es digui amb una postura corporal alçada, amb les espatlles tirades cap enrere, l'esquena recta i el cap alt. Com si volguéssim fer-nos veure a l'altre costat del mur. 

Les paraules ben dites i amb respecte sempre tenen bona rebuda, però aquest missatge, per tal que arribi a l'altre, s'ha d'acompanyar amb seguretat i valia personal. 

Els meteorits: Joc de reestructuració cognitiva

Avui us presento un joc de reestructuració cognitiva per aplicar amb nens fins als 8 anys d'edat. Aquest joc se'm va acudir treballant a consulta amb en Pablo, un nen que en aquell moment tenia 8 anys i que aquest mes li dono l'alta, aquest post va per a tu!

En Pablo presentava molts pensaments distorsionats i quan intentava treballar amb ell, les seves preocupacions creixien i a mesura que em parlava apareixien més i més pensaments distorsionats. Vaig utilitzar la parada de pensament, els pensaments alternatius, però no veia que fos del tot eficaç, Així que un dia se'm va acudir explicar-li una història: "Tu saps que la terra està envoltada per una capa que la protegeix que es diu atmosfera. Recordes quina funció té? L'atmosfera protegeix la terra dels meteorits que volten per l'espai i si no fos per ella, els meteorits toparien amb la terra provocant grans desastres. Avui m'agradaria conèixer com està la teva atmosfera. Cadascú de nosaltres tenim una mena d'atmosfera que ens protegeix dels meteorits, és dir, pensaments que no ens agraden i per tant no volem que ens facin mal. Et proposo que pensem en els teus meteorits, pensaments que et venen al cap i que et fan posar trist. Ara jo m'encarregaré de llençar-te aquests meteorits i tu els hauràs d'esquivar".

Com preparem el joc?

Necessitem boles de porexpan i un bolígraf. Així de fàcil. Amb el nen escrivim els pensaments negatius a les boles. Després li demanem que es posi de peu i li anirem llençant els seus pensaments negatius per tal que els esquivi. Podem incloure la paraula STOP i a part d'esquivar, ha de dir la paraula: aturada de pensament. 

Més endavant, també podem utilitzar boles amb pensaments positius i nosaltres li anirem llençant els pensaments sense avisar-lo prèviament i haurà d'esquivar els negatius i agafar els positius. 

El joc ens ajudarà a que el nen o nena ens digui com creu que pot usar aquesta tècnica amb els seus pensaments, en aquells moments en què no pugui fer servir, com hem fet aquí amb les boles. Pensem en quines alternatives podem buscar. En aquest moment em va semblar més senzill explicar-li l'aturada del pensament i generar alternatives per distreure'ns, un cop ell ja ho havia experimentat de manera lúdica.

Us animeu a provar-ho?

Hola Reis, adéu xumet

I d'aquí una estoneta ja estarem tots esperant la cavalcada per veure als Reis Mags. El post d'avui el dedico als petits de la casa que donen el seu xumet als patges per demostrar que ja són grans i a partir d'ara passaran els dies i les nits sense el tresor al que tants cops han recorregut per calmar-se i per dormir. 

La història: "On van a parar els xumets quan els donem als patges" Els Reis Mags porten els xumets dels nens i nenes que ja són grans al País dels xumets i allà decoren els arbres amb els xumets i els tenen penjats durant molt de temps."

La il·lusió en les diferents edats

Les nostres il·lusions i creences van variant al llarg dels anys i davant la pregunta: fins quan els nens i nenes han de creure? És quelcom molt relatiu i individual, ja que cadascú pot sentir o creure allò que desitgi.

- Fins els 6 anys d'edat: moment de creença molt intensa en què els nens i nenes senten les dates de Nadal com a quelcom especial que passa un cop cada any. El Caga Tió, el Pare Noel, els Reis Mags porten regals a aquells nens i nenes que han estat bons minyons durant tot l'any. I tot i que sovint ho oblidin, durant el mes de desembre és quan més bondat fan per tal que siguin perdonats i puguin rebre sota els arbres tots aquells regals que tant ansien. Els moments d'espera i descoberta es viuen amb suprema alegria, crits i sorpresa.

- Dels 6 als 8 anys d'edat: moment de creença progressiva i és en aquesta etapa quan els nens es plantegen dubtes i qüestionen si el que creuen és real o no. En aquesta edat els pares sovint els comenten que el Pare Noel és molt vellet i delega en els pares de cada casa la seva feina per ajudar-lo a arribar a tot arreu i així cap nen ni nena es quedi sense regals. Hi ha webs que ofereixen la possibilitat que el Pare Noel els escrigui des de Laponia: http://www.papanoel.fi/la-carta-de-papa-noel/ i rebre una carta dedicada exclusivament per a ells, és quelcom que de ben segur no els deixa indiferents.

- Dels 8 anys endavant: moment d'il·lusions compartides a través dels ulls dels petits de la casa o de la familia. En aquesta edat es gaudeix més de les trobades familiars per tal de poder compartir els jocs rebuts i estrenar-los amb els altres. Segurament molts nens i nenes en aquesta etapa demanen tablets i consoles, però com ja vaig comentar en el post dels Jocs de taula, és important pensar en els jocs cooperatius de tal manera que la família pugui tenir estones per estar amb ells. 

Més enllà del consumisme, el Nadal és un trencar de la rutina que permet als pares dedicar temps per a estar amb els fills i aquesta és la més gran de les il·lusions que compartim a cada edat.

Feliç 2015 a tots i totes amb els millors desitjos!!!!

El post d'avui va dedicat a tots els adolescents que han demanat un mòbil aquest Nadal, a aquells qui encara tenen l'esperança que el mòbil caigui el dia de Reis i especialment a en Carlos, qui m'ha ajudat a inspirar-me en aquesta entrada.

Els pares em diuen: "És adequat regalar amb 10 anys un mòbil per Nadal? Es que tots els seus companys en tenen un, excepte ell i un parell de la classe". 

I la meva resposta ha estat " I per a què necessita el teu fill un mòbil?".

Potser no és que el necessiti, sinò que avui en dia utilitzem el mòbil per a tot i anem amb el mòbil a tot arreu. Un mòbil no equival a un dispositiu per fer trucades, això ha quedat obsolet, avui en dia el mòbil és una finestra de comunicació i informació constant. Els adolescents creen grups on parlen de les coses que passen a l'escola i fora de l'escola. Alguns em comenten que és una forma de comunicar els deures i que tots estiguin assabentats, però hi ha molt més que aquest simple fet. Els nens l'utilitzen com a consola, com a portal a internet directe i immediat i a part parlen amb els amics. I quin perill té això? Per una banda l'aïllament que crea i d'una altre banda, oferim a aquests nens la possibilitat de provocar, encobrir o patir burles contínues a companys que queden marcades amb missatges, fotos o videos. I l'assatjament via mòbil està també penalitzat per llei, tot i que molts nois i noies pensin que és quelcom de caire inofensiu o simples bromes. 

Pares us recomano que el fet de regalar un mòbil sigui realment una necessitat i no un caprici. Quan un nen o nena comença l'Institut, ha de fer viatges sol de casa a l'escola o ha de prendre la decisió de quedar-se una hora més a la biblioteca, pot usar el mòbil per comunicar tot això als pares, en aquest aspecte sí té una finalitat, però per a què vol un mòbil un nen de Primària que els pares l'acompanyen fins a porta de l'escola i el recullen puntuals a la sortida?