Feliç 2015 a tots i totes amb els millors desitjos!!!!

El post d'avui va dedicat a tots els adolescents que han demanat un mòbil aquest Nadal, a aquells qui encara tenen l'esperança que el mòbil caigui el dia de Reis i especialment a en Carlos, qui m'ha ajudat a inspirar-me en aquesta entrada.

Els pares em diuen: "És adequat regalar amb 10 anys un mòbil per Nadal? Es que tots els seus companys en tenen un, excepte ell i un parell de la classe". 

I la meva resposta ha estat " I per a què necessita el teu fill un mòbil?".

Potser no és que el necessiti, sinò que avui en dia utilitzem el mòbil per a tot i anem amb el mòbil a tot arreu. Un mòbil no equival a un dispositiu per fer trucades, això ha quedat obsolet, avui en dia el mòbil és una finestra de comunicació i informació constant. Els adolescents creen grups on parlen de les coses que passen a l'escola i fora de l'escola. Alguns em comenten que és una forma de comunicar els deures i que tots estiguin assabentats, però hi ha molt més que aquest simple fet. Els nens l'utilitzen com a consola, com a portal a internet directe i immediat i a part parlen amb els amics. I quin perill té això? Per una banda l'aïllament que crea i d'una altre banda, oferim a aquests nens la possibilitat de provocar, encobrir o patir burles contínues a companys que queden marcades amb missatges, fotos o videos. I l'assatjament via mòbil està també penalitzat per llei, tot i que molts nois i noies pensin que és quelcom de caire inofensiu o simples bromes. 

Pares us recomano que el fet de regalar un mòbil sigui realment una necessitat i no un caprici. Quan un nen o nena comença l'Institut, ha de fer viatges sol de casa a l'escola o ha de prendre la decisió de quedar-se una hora més a la biblioteca, pot usar el mòbil per comunicar tot això als pares, en aquest aspecte sí té una finalitat, però per a què vol un mòbil un nen de Primària que els pares l'acompanyen fins a porta de l'escola i el recullen puntuals a la sortida?

Aquests darrers dies, la gran majoria hem tingut les agendes ocupades amb dinars i sopars familiars. Reunions de grans i petits que amb il·lusió i/o compromís s'han ajuntat al voltant de les taules i mentre els grans parlaven, els petits han gaudit dels seus estrenats regals.

A cada casa no haurà faltat una consola d'últim model, una tablet o un mòbil... la tecnologia desperta els nostres desitjos i alhora ens aïlla dels del voltant. Però, on han quedat els jocs de taula on grans i petits riuen junts? Els jocs haurien d'estar més presents a les llistes de nadal dels nens i nenes, jocs on es posa a prova la rivalitat, la frustració, les habilitats personals i el companyerisme. Per això avui comparteixo amb vosaltres, alguns dels jocs que utilitzo per treballar a la consulta aspectes com ara:

- No accepta un no.

- No soporta perdre.

- No tolera la frustració.

- Li costa compartir amb els altres.

- No sap esperar el seu torn.

Una web que m'agrada molt i consulto sovint per comprar jocs de taula és: http://www.memoryteca.com 

I vosaltres, heu regalat jocs de taula aquestes festes?

Els tant esperats dies nadalencs estan a punt d'arribar i els autors d'en Max i Sammy us volem desitjar unes bones festes!

El passat divendres, al telenotícies d'Antena-3 van presentar la següent notícia:  "Los niños españoles, los que más deberes hacen en Europa". D'acord amb el text exposat en aquesta notícia i en d'altres similars com ara: http://www.elmundo.es/espana/2014/11/15/546662c8e2704e696f8b4571.html, els nostres alumnes dediquen hores inacabables a fer els deures.
Si comptem les hores que els nens dediquen per les tardes a les activitats extraescolars, fer els deures, la dutxa i el sopar, són pocs els afortunats que tenen temps per a distreure's i jugar. I això si parlem d'infants que no tenen dificultats escolars, però què passa amb els que sí que en tenen? Els nens/es que mostren dificultats amb els estudis, viuen les tardes amb desmotivació i com una contínua baralla amb els pares.
Nomès per posar-vos un exemple, tinc a la consulta un nen que està diagnosticat de TDAH i Gilles de la Tourette. És impensable els esforços que fa per concentrar-se a classe i seguir el ritme dels seus companys, i quan arriba a casa i sap que ha de posar-se a fer deures, tota la seva simptomatologia augmenta, fet que provoca que els pares hagin de mediar entre tranquil·litzar-lo i ajudar-lo a complir amb les seves obligacions. Aquesta mare sovint em diu que quan arriba a casa vol disfrutar de l'estona que passa amb el seu fill i no estar barallant-se amb ell i veient-lo patir.
Està demostrat que aquest sacrifici no repercuteix en un millor aprenentatge, aleshores creieu que és necessari que els nens dediquin tant de temps a fer deures a casa? 

La roda de l'autoconeixement d'en Max

Tinc a la consulta un nen de 6 anys amb el que estic treballant punts forts i febles del seu caràcter per tal d'abordar una problemàtica d'elevada timidesa. Des de que ve a teràpia, m'adono que intentar fer qualsevol fitxa amb ell és missió impossible, ja que es tanca en banda i he d'optar per jocs si vull cridar la seva atenció. Aleshores vaig pensar en com fer un "autoconeixement" en forma de joc i això és el que avui us presento.
Si voleu treballar l'autoconeixement i l'autoestima dels vostres nens, ja sigueu pares com professionals, podeu mostar-los aquesta cartolina i anar parlant amb el nen/a punt per punt.
Jo, per tal de que fos més dinàmic, vaig presentar-li al nen, fitxes amb qualitats que podia usar per descriure's:

Físicament: GUAPO vs LLEIG, ALT vs BAIX, FORT vs DÈBIL....

Caràcter: LLEST vs TONTO, ATREVIT vs TÍMID, VALENT vs PORUC, SIMPÀTIC vs ANTIPÀTIC...

I per ajudar-lo a descriure les coses que "s'em donen millor" i les coses que "s'em donen pitjor", vaig fer servir cartolines amb dibuixos d'accions. D'aquesta manera li presentava les diferents cartolines i ell havia d'anar escollint les que eren afins a ell.

Us animo a que ho proveu i m'expliqueu que els ha semblat als vostres nens i nenes.