El Blog d'en Max i en Sammy

El Blog d'en Max i en Sammy

viernes, 30 de enero de 2015

max ira cotxe

Com ensenyar als nens a controlar la ràbia? Us presentem una il·lustració d'en Max molt representativa per a treballar amb els nens que no saben dominar la seva ira.
Moltes vegades els nens no saben perquè passen d'estar enfadats a estar furiosos i de saber que quelcom no els ha sentat bé a acabar llençant les joguines i el que troben pels aires. Una forma de poder explicar-los com la ràbia s'apodera d'ells fins a convertir-se en una emoció incontrolable és per mitjà de la vinyeta d'avui. Segur que molts cops els nens han vist als pares conduir, quan anem a poc a poc anem tranquils i no podem causar cap accident, però a mesura que ens enfadem, la velocitat augmenta i podem arribar a fer mal als altres o fer-nos mal a nosaltres mateixos. Hem d'aprendre a identificar quan ens accelerem i cal trepitjar el fre. 
Amb aquesta activitat treballarem l'autocontrol, el reconeixement de la pròpia emoció i com aprendre a gestionar l'enuig. 

lunes, 26 de enero de 2015

Reflexions sobre l’autoestima, una qüestió de plantes

un café amb en sammyAvui al blog estrenem “Un cafè amb en Sammy”, un espai de reflexió on totes les vostres opinions són ben rebudes.
I per inaugurar-nos, hem convidat a una gran amiga i seguidora nostre: ella és la Maria Camarero, autora del blog Calaix de Sastre, logopeda i mestre deducació especial.


Sammy: Maria avui magradaria reflexionar sobre un tema molt important, lautoestima. Potser pensaràs que no té res a veure i entenc que les persones són molt més complicades que les plantes, tots dos són éssers vius, però ben diferents. Ara bé, algun cop thas parat a pensar que hi ha persones que actuen com a flors i altres que actuen com abelles? 
Mexplico:

Les persones flor, serien aquelles qui segreguen energia pròpia. Gent que té la capacitat dentregar-se als altres de manera voluntària i gratuïta, que procuren en primer lloc el benestar de laltre abans que el propi. Però què passa? Que com no tots som flors, en el nostre dia a dia ens topem amb gent que és abella i es dedica bàsicament a recollir lenergia de les flors.


La flor al principi es sent enormement agraïda de que la vinguin a veure i es sent feliç, tant, que sense adonar-se, entrega tota lenergia que està al seu abast. Quan es queda sense forces per a ella mateixa, necessita uns dies per poder recuperar-se. I quina casualitat que les abelles no van a les flors tristes, no els interessa perquè no els aporten res i fins que la flor no aixeca cap i torna a estar oberta, les abelles no tornen a acudir. Crec que hi ha persones que donen més del que poden arribar a donar i no són conscients que tots hem daprendre a ser una mica egoistes, fins que no tenim prou energia per a nosaltres mateixos, no podem permetrens regalar energia als altres. Què opines Maria?

Maria: Bé Sammy, voldria agraÏr abans que res a la Sonia i al Javier aquesta proposta màgica i genial que porten de cap. M’encanta poder formar part d’això i fer-ho amb professionals i persones excel·lents.
Cafès, estones i abraçades em van fer arribar a la conclusió que et faré a continuació. Estic absolutament d’acord amb tu Sammy i per això et faré una reflexió d’una planta en concret, les “cintes”.
Les cintes és una planta que dóna “fills” constantment. Quan se sent bé i forta, i té energia, es dedica a treure “petits brots” d’ella mateixa, que segueix alimentant amb tota la seva força. Les cintes, si tenen les condicions correctes i òptimes per a elles mateixes, treuen i treuen.
Treurien fins quedar-se seques. Aquí éstà el tema. De petita, al pati de casa en tenia moltes; sempre veia al pare tallar-li les petites “branquetes” que li broten, i que acaben donant els petits “fills”. No ho entenia. No entenia per què li tallava, a mi m’agradava! El pare em va explicar doncs, que la planta s’anava degradant i quedant seca per alimentar i donar fills constantment. Després de la seva explicació i de la meva cara d’al·lucinació, vam arribar a un acord: Si la planta treia 8 o 10 “fills”, li deixaríem un parell o tres. D’aquesta manera, la “mare” planta, lluiria ferma, brillant i forta, i seria capaç d’alimentar correctament als petits. 

El que extreiem d’això, i de la teva reflexió Sammy, és que les persones cal que siguem obertes, és fantàstic que vibrem i ens emocionem quan els altres s’apropen a nosaltres. Però alerta! Una planta mare, ha d’estar molt sana i molt forta, per poder donar bona “saba” a les plantes petites. És per això que cal primer que un mateix estigui fort i se senti molt ple d’energia per donar.
CUIDA, I DEIXA’T CUIDAR. 


Ara us toca a vosaltres seguidors, què en penseu?




jueves, 22 de enero de 2015

sammyconsell

El Sammyconsell d'avui: Com motivar als alumnes de 6è a resoldre problemes de matemàtiques?

Molts nens i nenes de cursos de cicle superior, mostren rebuig a fer els problemes, ja que no entenen què han de fer. No mostren dificultats en calcular les operacions un cop entenen què els demana l'enunciat, però el que els costa fer és: el plantejament del problema. 
Aquí va una proposta:
Aquest joc de cartes, està recomanat a nens i nenes a partir dels 12 anys i és també una opció interesant per a treballar aspectes de raonament amb alumnes de la ESO. Algunes cartes, però, es poden fer servir per a treballar amb alumnes de 5è i 6è de Primària. Han de ser prèviament escollides per l'adult, com ara, la que us presento aquí.
Com ho treballem?

1. Plantejar les dades: Nosaltres els llegim què posa a l'enunciat i ells han d'anotar en un full les dades que els semblin rellevants.

2. Pistes: Ells hauran d'anar pensant en possibles preguntes que els ajudin a resodre el misteri, a les quals nosaltres només podrem respondre amb si o no.

3. Resolució: Plantejar amb dibuixos esquemàtics una possible solució en base a les pistes que han obtingut.

Us animeu a provar-ho?

miércoles, 21 de enero de 2015

Els adolescents i les xarxes socials

les xarxes socials

Avui tractem el tema de les xarxes socials. Saben els adolescents on va a parar tot allò que pengen? Són conscients de a qui arriba la informació?
Actualment està de moda reptar als nois i noies a penjar fotos on surten desfavorits i hi ha qui s'ho agafa amb humor, però per altres joves suposa un atac a la seva intimitat. Hi ha qui no vol penjar fotos i es sent pressionat a fer-ho per tal de no quedar exclòs del grup. 
Pengem fotos de manera voluntària, hi ha qui penja fotos nostres sense que donem el nostre consentiment i el pitjor de tot, hi ha qui es dedica a penjar fotos i vídeos assetjant o burlant-se d'algun company de classe. Aquest fet és compartit de forma gratuïta i encobert per molts espectadors que temorosos no fan res per no veure's involucrats. La repercussió per l'afectat és incalculable, el dany que causa una "simple broma" com diuen alguns, està penalitzada per llei. 
Pares, cal que eduquem als  fills en els riscs de l'ús les xarxes socials, ja que tenen en mans quelcom molt poc inofensiu. 
Us recomano un article molt interesant en base a aquesta temàtica: http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20131014/abci-hijos-fotos-facebook-201310101706.html; i el blog de l'autor Guillermo Cánovas, el qual considero de gran valor: http://kidsandteensonline.com/


jueves, 15 de enero de 2015

tècnica del mur

Hola seguidors! Avui us presento la Tècnica del mur, una estratègia que podem fer servir per treballar l'autoestima de joves i grans i per fer-nos adonar de la forma que tenim els pares de parlar als adolescents. Ara bé, en què consisteix? 

Aquesta tècnica la vaig proposar per primer cop a una família molt especial que tinc a consulta. La pregunta que vaig plantejar als pares va ser, som conscients del missatge que transmetem a l'altre en funció de la nostra postura corporal? Mirem la imatge d'en Dani: imaginem-nos que el nostre interlocutor està davant nostre, però entre nosaltres hi ha un mur de pedra que ens separa. Aquest mur ens arriba a l'alçada del nas aproximadament, de tal manera que només arribem a veure-li els ulls. 

tècnica del mur
La mare d'en Dani, la Sara, està situada a l'altre banda del mur imaginari i necessita que el seu missatge arribi a l'adolescent. Intentar comunicar amb una postura corporal encongida, amb el cap baix i reafirmant constantment les pròpies paraules, denota un missatge que en realitat no arriba, ja que quedem amagats darrera el mur. Ara bé, si volem que l'altre ens escolti i ens respecti, cal que el allò que transmetem, es digui amb una postura corporal alçada, amb les espatlles tirades cap enrere, l'esquena recta i el cap alt. Com si volguéssim fer-nos veure a l'altre costat del mur. 
Les paraules ben dites i amb respecte sempre tenen bona rebuda, però aquest missatge, per tal que arribi a l'altre, s'ha d'acompanyar amb seguretat i valia personal. 

martes, 13 de enero de 2015

Els meteorits: Joc de reestructuració cognitiva

joc de reestructuració cognitiva


Avui us presento un joc de reestructuració cognitiva per aplicar amb nens fins als 8 anys d'edat. Aquest joc se'm va acudir treballant a consulta amb en Pablo, un nen que en aquell moment tenia 8 anys i que aquest mes li dono l'alta, aquest post va per a tu!
En Pablo presentava molts pensaments distorsionats i quan intentava treballar amb ell, les seves preocupacions creixien i a mesura que em parlava apareixien més i més pensaments distorsionats. Vaig utilitzar la parada de pensament, els pensaments alternatius, però no veia que fos del tot eficaç, Així que un dia se'm va acudir explicar-li una història: "Tu saps que la terra està envoltada per una capa que la protegeix que es diu atmosfera. Recordes quina funció té? L'atmosfera protegeix la terra dels meteorits que volten per l'espai i si no fos per ella, els meteorits toparien amb la terra provocant grans desastres. Avui m'agradaria conèixer com està la teva atmosfera. Cadascú de nosaltres tenim una mena d'atmosfera que ens protegeix dels meteorits, és dir, pensaments que no ens agraden i per tant no volem que ens facin mal. Et proposo que pensem en els teus meteorits, pensaments que et venen al cap i que et fan posar trist. Ara jo m'encarregaré de llençar-te aquests meteorits i tu els hauràs d'esquivar".

Com preparem el joc?

materials joc de reestructuració cognitiva
Necessitem boles de porexpan i un bolígraf. Així de fàcil. Amb el nen escrivim els pensaments negatius a les boles. Després li demanem que es posi de peu i li anirem llençant els seus pensaments negatius per tal que els esquivi. Podem incloure la paraula STOP i a part d'esquivar, ha de dir la paraula: aturada de pensament. 
Més endavant, també podem utilitzar boles amb pensaments positius i nosaltres li anirem llençant els pensaments sense avisar-lo prèviament i haurà d'esquivar els negatius i agafar els positius. 

El joc ens ajudarà a que el nen o nena ens digui com creu que pot usar aquesta tècnica amb els seus pensaments, en aquells moments en què no pugui fer servir, com hem fet aquí amb les boles. Pensem en quines alternatives podem buscar. En aquest moment em va semblar més senzill explicar-li l'aturada del pensament i generar alternatives per distreure'ns, un cop ell ja ho havia experimentat de manera lúdica.

Us animeu a provar-ho?

lunes, 5 de enero de 2015

Hola Reis, adéu xumet

adéu xumet

I d'aquí una estoneta ja estarem tots esperant la cavalcada per veure als Reis Mags. El post d'avui el dedico als petits de la casa que donen el seu xumet als patges per demostrar que ja són grans i a partir d'ara passaran els dies i les nits sense el tresor al que tants cops han recorregut per calmar-se i per dormir. 
La història: "On van a parar els xumets quan els donem als patges" Els Reis Mags porten els xumets dels nens i nenes que ja són grans al País dels xumets i allà decoren els arbres amb els xumets i els tenen penjats durant molt de temps."

domingo, 4 de enero de 2015

La il·lusió en les diferents edats

la il·lusió del nadal

Les nostres il·lusions i creences van variant al llarg dels anys i davant la pregunta: fins quan els nens i nenes han de creure? És quelcom molt relatiu i individual, ja que cadascú pot sentir o creure allò que desitgi.

- Fins els 6 anys d'edat: moment de creença molt intensa en què els nens i nenes senten les dates de Nadal com a quelcom especial que passa un cop cada any. El Caga Tió, el Pare Noel, els Reis Mags porten regals a aquells nens i nenes que han estat bons minyons durant tot l'any. I tot i que sovint ho oblidin, durant el mes de desembre és quan més bondat fan per tal que siguin perdonats i puguin rebre sota els arbres tots aquells regals que tant ansien. Els moments d'espera i descoberta es viuen amb suprema alegria, crits i sorpresa.

- Dels 6 als 8 anys d'edat: moment de creença progressiva i és en aquesta etapa quan els nens es plantegen dubtes i qüestionen si el que creuen és real o no. En aquesta edat els pares sovint els comenten que el Pare Noel és molt vellet i delega en els pares de cada casa la seva feina per ajudar-lo a arribar a tot arreu i així cap nen ni nena es quedi sense regals. Hi ha webs que ofereixen la possibilitat que el Pare Noel els escrigui des de Laponia: http://www.papanoel.fi/la-carta-de-papa-noel/ i rebre una carta dedicada exclusivament per a ells, és quelcom que de ben segur no els deixa indiferents.

- Dels 8 anys endavant: moment d'il·lusions compartides a través dels ulls dels petits de la casa o de la familia. En aquesta edat es gaudeix més de les trobades familiars per tal de poder compartir els jocs rebuts i estrenar-los amb els altres. Segurament molts nens i nenes en aquesta etapa demanen tablets i consoles, però com ja vaig comentar en el post dels Jocs de taula, és important pensar en els jocs cooperatius de tal manera que la família pugui tenir estones per estar amb ells. 

Més enllà del consumisme, el Nadal és un trencar de la rutina que permet als pares dedicar temps per a estar amb els fills i aquesta és la més gran de les il·lusions que compartim a cada edat.