Max & Sammy

Reflexions sobre l’autoestima, una qüestió de plantes

Avui al blog estrenem “Un cafè amb en Sammy”, un espai de reflexió on totes les vostres opinions són ben rebudes.

I per inaugurar-nos, hem convidat a una gran amiga i seguidora nostre: ella és la Maria Camarero, autora del blog Calaix de Sastre, logopeda i mestre d’educació especial.

Sammy: Maria avui m’agradaria reflexionar sobre un tema molt important, l’autoestima. Potser pensaràs que no té res a veure i entenc que les persones són molt més complicades que les plantes, tots dos són éssers vius, però ben diferents. Ara bé, algun cop t’has parat a pensar que hi ha persones que actuen com a flors i altres que actuen com abelles? 

M’explico:

Les persones flor, serien aquelles qui segreguen energia pròpia. Gent que té la capacitat d’entregar-se als altres de manera voluntària i gratuïta, que procuren en primer lloc el benestar de l’altre abans que el propi. Però què passa? Que com no tots som flors, en el nostre dia a dia ens topem amb gent que és abella i es dedica bàsicament a recollir l’energia de les flors.

La flor al principi es sent enormement agraïda de que la vinguin a veure i es sent feliç, tant, que sense adonar-se, entrega tota l’energia que està al seu abast. Quan es queda sense forces per a ella mateixa, necessita uns dies per poder recuperar-se. I quina casualitat que les abelles no van a les flors tristes, no els interessa perquè no els aporten res i fins que la flor no aixeca cap i torna a estar oberta, les abelles no tornen a acudir. Crec que hi ha persones que donen més del que poden arribar a donar i no són conscients que tots hem d’aprendre a ser una mica egoistes, fins que no tenim prou energia per a nosaltres mateixos, no podem permetre’ns regalar energia als altres. Què opines Maria?

Maria: Bé Sammy, voldria agraÏr abans que res a la Sonia i al Javier aquesta proposta màgica i genial que porten de cap. M’encanta poder formar part d’això i fer-ho amb professionals i persones excel·lents.

Cafès, estones i abraçades em van fer arribar a la conclusió que et faré a continuació. Estic absolutament d’acord amb tu Sammy i per això et faré una reflexió d’una planta en concret, les “cintes”.

Les cintes és una planta que dóna “fills” constantment. Quan se sent bé i forta, i té energia, es dedica a treure “petits brots” d’ella mateixa, que segueix alimentant amb tota la seva força. Les cintes, si tenen les condicions correctes i òptimes per a elles mateixes, treuen i treuen.

Treurien fins quedar-se seques. Aquí éstà el tema. De petita, al pati de casa en tenia moltes; sempre veia al pare tallar-li les petites “branquetes” que li broten, i que acaben donant els petits “fills”. No ho entenia. No entenia per què li tallava, a mi m’agradava! El pare em va explicar doncs, que la planta s’anava degradant i quedant seca per alimentar i donar fills constantment. Després de la seva explicació i de la meva cara d’al·lucinació, vam arribar a un acord: Si la planta treia 8 o 10 “fills”, li deixaríem un parell o tres. D’aquesta manera, la “mare” planta, lluiria ferma, brillant i forta, i seria capaç d’alimentar correctament als petits. 

El que extreiem d’això, i de la teva reflexió Sammy, és que les persones cal que siguem obertes, és fantàstic que vibrem i ens emocionem quan els altres s’apropen a nosaltres. Però alerta! Una planta mare, ha d’estar molt sana i molt forta, per poder donar bona “saba” a les plantes petites. És per això que cal primer que un mateix estigui fort i se senti molt ple d’energia per donar.

CUIDA, I DEIXA’T CUIDAR. 

Ara us toca a vosaltres seguidors, què en penseu?