Max & Sammy

El passat divendres, al telenotícies d'Antena-3 van presentar la següent notícia:  "Los niños españoles, los que más deberes hacen en Europa". D'acord amb el text exposat en aquesta notícia i en d'altres similars com ara: http://www.elmundo.es/espana/2014/11/15/546662c8e2704e696f8b4571.html, els nostres alumnes dediquen hores inacabables a fer els deures.
Si comptem les hores que els nens dediquen per les tardes a les activitats extraescolars, fer els deures, la dutxa i el sopar, són pocs els afortunats que tenen temps per a distreure's i jugar. I això si parlem d'infants que no tenen dificultats escolars, però què passa amb els que sí que en tenen? Els nens/es que mostren dificultats amb els estudis, viuen les tardes amb desmotivació i com una contínua baralla amb els pares.
Nomès per posar-vos un exemple, tinc a la consulta un nen que està diagnosticat de TDAH i Gilles de la Tourette. És impensable els esforços que fa per concentrar-se a classe i seguir el ritme dels seus companys, i quan arriba a casa i sap que ha de posar-se a fer deures, tota la seva simptomatologia augmenta, fet que provoca que els pares hagin de mediar entre tranquil·litzar-lo i ajudar-lo a complir amb les seves obligacions. Aquesta mare sovint em diu que quan arriba a casa vol disfrutar de l'estona que passa amb el seu fill i no estar barallant-se amb ell i veient-lo patir.
Està demostrat que aquest sacrifici no repercuteix en un millor aprenentatge, aleshores creieu que és necessari que els nens dediquin tant de temps a fer deures a casa?