Benvinguda primavera!

En un dia com avui, ens va bé recordar frases com aquesta: Al mal temps, bona cara!

Feliç dia PARES!

Des de "Max&Sammy", també volem donar la nostra felicitació a tots els pares.

- Perquè t'ho mereixes!
- Perquè tot i que molts cops hagis de fer l'últim crit per a posar pau a casa, no ets el dolent.
- Perquè sabem que treballes molt per a mantenir a la nostra família.
- Perquè quan arribes tard entre setmana, treus forces per llegir-nos un conte abans d'anar a dormir.
- Perquè sempre tens ganes de fer gresca i jugar amb nosaltres.
- Perquè et preocupes per tot el que ens passa, tot i que moltes vegades no ens vulguis preocupar.

Per tot això i molt més, t'estimem!

Treballem l'autocontrol

Us proposem una fitxa per a treballar l'autocontrol dels nens i nenes. 

Per a aquells infants que prenen decisions a la lleugera i moltes vegades actuen sense pensar i després s'arrepenteixen, aquesta fitxa els ajudarà a reflexionar sobre els passos que han de seguir per tal de prendre una decisió correcta. 

Exemple: "A l'entrenament de futbol, un company m'ha pres la pilota i jo l'he empenyat perque la tenia jo".

Amb l'adult, aprenem a analitzar la situació:

1. PARA: Un company et treu la pilota, abans de fer res, abans d'actuar, atura't.

2. PENSA: Just en el moment que et treu la pilota sents molta ràbia. El primer que et ve al cap, què és? Empenyar-lo, però si ho fas, et castigaran a tu. Si et castiguen a tu, deixaràs de jugar i aniràs a seure al banc. Vols que t'expulsin del partit o vols seguir jugant?

3. ESCULL: Si penses que és un joc, i que el teu company no ho ha fet per molestar-te a tu, enlloc d'enfadar-te tant, continuaràs jugant amb ganes. 

Ara et toca a tu, analitzem una altre situació?

No vull vestir-me!

Dediquem el post d'avui a tots els menuts que manifesten la seva negativa a l'hora de posar-se la roba. 

Pares, quants cops heu escoltat el "No, no vull, deixa'm" mentre perseguiu pel passadís al vostre nen o nena corrent amunt i avall? Quants cops haurieu tret al vostre fill de casa amb el pijama posat i l'haurieu portat a l'escola tal qual?

Us donem unes pautes per a treballar la voluntat dels nens per a vestir-se:

1. Heu d'escollir un moment tranquil de la tarda, un moment en que no hi hagi estrés, ni hi hagin presses per sortir de casa.

2. Jugarem a vestir nines i ho podeu fer de dues maneres. O bé amb retallables de nens que podem escollir-los la roba i anar canviant de vestimenta o amb ninos i robes diferents per a combinar. 

3. Es tracta de fer d'una obligació, un moment divertit i que el nen/a s'hi senti implicat.

El dia abans podem decidir amb ells la roba que es vol posar. Recomano no deixar que siguin ells qui facin les combinacions, sinò que els pares els deixeu triar entre dues o tres opcions que prèviament vosaltres hagueu decidit. El moment de vestir-se es pot plantejar com una cursa, amb un temps limitat amb un rellotge de sorra o un cronòmetre. I amb els petits que encara haguem d'ajudar a posar alguna peça concreta, cal que els animem implicant-nos nosaltres en la cursa per dur-ho a terme dins el termini de temps establert.

Preparats, llestos, ja!

El monstre de la timidesa

Avui us presentem al tercer monstre dels nens i nenes, el Monstre de la timidesa. Aquest monstre el vull dedicar a en Marc, un nen que ha superat la seva timidesa i ha passat d'estar cohibit i haver de treure-li les paraules a conta gotes, a explicar com es sent i demanar el que necessita. Felicitats Marc!

A certes edats els nens i nenes poden mostrar cert nivell de retraiment o timidesa, però quan aquest fet comporta dificultats més extremes com l'aïllament, la baixa autoestima o la evitació de certes situacions, és quan cal actuar. És important que els nens reconeguin quines situacions comporten que es sentin temerosos i no s'atreveixin a dir o fer actes que per a altres nens sembla molt senzill i és important que els adults acompanyem al nen/a tímid/da en aquest procés, comprenent a l'inici les pors, encoratjant el procés de atreviment i felicitant els passos aconseguits. 

Pares i professionals aquí us deixo un Sammyconsell:

Una manera pràctica de treballar les pautes donades en el post publicat avui: "Llàgrimes de cocodril", és ensenyant als nens la taula de la Nora que us presento.

Com utilitzem aquest material? Es tracta d'ensenyar-li als nens i nenes que hi ha coses que és normal que els facin plorar, però en canvi hi ha d'altres que les poden demanar de forma molt vàlida sense necessitat de deixar anar cap llàgrima.

Podeu buscar imatges o escriure les coses que ells us diguin i col·locar-ho a la columna corresponent:

- Quan algun cop t'has caigut i t'has fet mal, plores?
- Si algú et tira dels cabells i et fa mal, plores?
- Quan has tingut molta febre i t'ha fet molt mal el cap, algun cop has plorat?

En totes aquestes preguntes el nen identifica que són fets o situacions que el poden portar a plorar per expressar que no es troba bé. En canvi aquestes preguntes si les alternem amb altres com:

- Quan vols un caramel i la mare o el pare et diu que és l'hora de sopar, cal que ploris?
- Quan estas mirant la tele i et diem que és hora d'anar a dormir, fa falta plorar?

Llàgrimes de cocodril

Per què els nens i nenes quan volen quelcom, ho demanen plorant?

Per a molts infants plorar és un recurs ràpid i fàcil per a fer entendre a l'adult que volen aquesta o aquella cosa. Un desgast d'energia innecessari que provoca el malestar dels grans i genera que cada cop resulti més feixuc atendre a les seves demandes. 

I molts cops els pares es pregunten... no es cansa de tant plorar? La resposta és NO, si al final aconsegueixen sortir-se amb la seva. I d'aquesta manera, els nens aprenen que si han de plorar i fer una rebequeria per obtenir al final allò que volen, han d'arribar fins al límit de la paciència de l'adult.

La típica frase: "Està bé, si deixes de plorar, t'ho dono" no és la solució, ja que és un alivi immediat, de futurs mals de cap.

Cal que ensenyem als nens i nenes com han de demanar allò que volen i quina és la manera correcta de fer-ho. Pe exemple: "Quan m'ho demanis tranquil/la i sense plorar, et faré cas". 

Hem de fer entendre als petits que són ells qui juguen al nostre joc i no nosaltres qui juguem al seu.