Per a molts infants plorar és un recurs ràpid i fàcil per a fer entendre a l'adult que volen aquesta o aquella cosa. Un desgast d'energia innecessari que provoca el malestar dels grans i genera que cada cop resulti més feixuc atendre a les seves demandes.
I molts cops els pares es pregunten... no es cansa de tant plorar? La resposta és NO, si al final aconsegueixen sortir-se amb la seva. I d'aquesta manera, els nens aprenen que si han de plorar i fer una rebequeria per obtenir al final allò que volen, han d'arribar fins al límit de la paciència de l'adult.
La típica frase: "Està bé, si deixes de plorar, t'ho dono" no és la solució, ja que és un alivi immediat, de futurs mals de cap.
Cal que ensenyem als nens i nenes com han de demanar allò que volen i quina és la manera correcta de fer-ho. Pe exemple: "Quan m'ho demanis tranquil/la i sense plorar, et faré cas".
Hem de fer entendre als petits que són ells qui juguen al nostre joc i no nosaltres qui juguem al seu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario