Reflexions sobre l’autoestima, una
qüestió de plantes
Avui al blog estrenem “Un
cafè amb en Sammy”, un espai de reflexió on
totes les vostres opinions són ben rebudes.
I per inaugurar-nos, hem convidat a una gran
amiga i seguidora nostre: ella és la Maria Camarero, autora del blog Calaix de
Sastre, logopeda i mestre d’educació especial.
Sammy: Maria avui m’agradaria reflexionar sobre un tema molt important, l’autoestima.
Potser pensaràs que no té res a veure i entenc que les persones són molt més complicades que les plantes, tots dos són
éssers vius, però ben diferents.
Ara bé, algun cop t’has parat a pensar que hi ha persones que actuen
com a flors i altres que actuen com abelles?
M’explico:
Les persones flor, serien aquelles qui segreguen energia pròpia. Gent que té
la capacitat d’entregar-se als altres de manera voluntària i gratuïta, que procuren en primer lloc el benestar de l’altre abans que el propi. Però què passa? Que com no tots som flors, en el nostre
dia a dia ens topem amb gent que és abella i es dedica bàsicament a recollir l’energia de les flors.
La flor al principi es sent enormement agraïda de que la vinguin a veure i es sent feliç, tant, que sense adonar-se, entrega tota l’energia que està al
seu abast. Quan es queda sense forces per a ella mateixa, necessita uns dies
per poder recuperar-se. I quina casualitat que les abelles no van a les flors
tristes, no els interessa perquè no els aporten res i fins que la flor no aixeca
cap i torna a estar oberta, les abelles no tornen a acudir. Crec que hi ha
persones que donen més del que poden arribar a donar i no són conscients que tots hem d’aprendre a ser una mica egoistes, fins que no tenim prou energia per a
nosaltres mateixos, no podem permetre’ns regalar energia als altres. Què opines
Maria?
Maria:
Bé Sammy, voldria agraÏr abans que res a la Sonia i
al Javier aquesta proposta màgica i genial que porten de cap. M’encanta poder formar part d’això i fer-ho amb professionals i persones
excel·lents.
Cafès, estones i abraçades
em van fer arribar a la conclusió que et faré a continuació. Estic absolutament
d’acord amb tu Sammy i per això et faré una reflexió d’una planta en concret,
les “cintes”.
Les cintes és una planta
que dóna “fills” constantment. Quan se sent bé i forta, i té energia, es dedica
a treure “petits brots” d’ella mateixa, que segueix alimentant amb tota la seva
força. Les cintes, si tenen les condicions correctes i òptimes per a elles
mateixes, treuen i treuen.
Treurien fins quedar-se
seques. Aquí éstà el tema. De petita, al pati de casa en tenia moltes; sempre
veia al pare tallar-li les petites “branquetes” que li broten, i que acaben
donant els petits “fills”. No ho entenia. No entenia per què li tallava, a mi
m’agradava! El pare em va explicar doncs, que la planta s’anava degradant i
quedant seca per alimentar i donar fills constantment. Després de la seva
explicació i de la meva cara d’al·lucinació, vam arribar a un acord: Si la
planta treia 8 o 10 “fills”, li deixaríem un parell o tres. D’aquesta manera,
la “mare” planta, lluiria ferma, brillant i forta, i seria capaç d’alimentar
correctament als petits.
El que extreiem d’això, i de la teva reflexió Sammy, és que les
persones cal que siguem obertes, és fantàstic que vibrem i ens emocionem quan
els altres s’apropen a nosaltres. Però alerta! Una planta mare, ha d’estar molt
sana i molt forta, per poder donar bona “saba” a les plantes petites. És per
això que cal primer que un mateix estigui fort i se senti molt ple d’energia
per donar.
CUIDA, I DEIXA’T CUIDAR.
Ara us toca a vosaltres seguidors, què en penseu?
