La Història del Pescador

Per a tots aquells nens i nenes que estan a punt d'iniciar la recta final d'examens, us deixem un breu relat relacionat amb els nervis i temors que apareixen el dia del gran repte. A més de com podem ajudar-los a desfer la frase tant escoltada "m'he quedat en blanc".


LA HISTÒRIA DEL PESCADOR

Vet aquí la història d’un pescador que dedicava tot el mes a preparar-se pel dia de la gran captura. Com en totes les ocasions, l’últim dia del mes, sortia a pescar i ho preparava tot a consciència. El temps previ que tenia abans del gran dia, el dedicava a descansar i a planificar poc a poc tot allò que necessitava: les galledes més resistents, els hams ben afilats, els esquers frescos, les canyes a punt i el vaixell preparat.

Sabia que s’ho jugava tot a una carta, el dia de la captura havia de ser profitós i per aconseguir-ho no ho podia deixar tot per l’últim dia. Els dies lliures els havia d’alternar entre el descans i una mica de feina. El gran dia estava cada cop més a prop...

Era ben aviat al matí quan el pescador  va començar a carregar els cubells, les canyes i la resta d’eines per a començar la marcada jornada. Feia un dia esplèndid i tot apuntava a que res podia defraudar les seves expectatives.

El pescador navegava i quant més s’endinsava a alta mar, més dubtes li sorgien: “I si no pescava el suficient?” “I si tot l’esforç que havia invertit, havia estat en va?”... I com més dubtes el turmentaven, més empitjorava el clima. Els núvols es van començar a fer evidents, la mar es va picar deixant els peixos invisibles i una espessa boira va començar a envair-lo.

I com més es preocupava, més incapaç de continuar es sentia. Va ser doncs quan va entendre que si no canviava la seva actitud, els seus pitjors pensaments es complirien. Va tancar els ulls. Va respirar fons. A mesura que s’anava relaxant, li venia al cap tot l’esforç que havia dedicat per aquell moment i va començar a creure en ell mateix. Al obrir els ulls, la boira es va anar dissipant, a poc a poc la mar va anar recobrant la calma i els núvols van anar deixant pas als rajos de sol. Va ser aleshores quan el pescador es va adonar que estava rodejat dels millors exemplars que havia vist mai i sense perdre temps, es va posar mans a la obra.

D’aquella jornada, el pescador aprendria una gran lliçó:

La boira que apareix quan els nervis estan presents és ben real, però la confiança en un mateix és el que aconseguirà esvair-la. 

Mantinguem viva la llegenda

Seguidors en aquest dia de tradició i festivitat us desitgem un feliç Sant Jordi ple de cultura literària i roses de tots colors.

Un to de veu adequat

Bon dia amics!

Us recordeu del post de l'Efecte escalada? Doncs avui us volem explicar un truc per tal de fer servir un to de veu adequat quan hem de contestar a alguna cosa que no ens agrada.

Posem un exemple:
A classe de gimnàs hi ha un company, l'Eric, que es riu d'en Max perquè aquest no corre tant com els seus companys a futbol i no el vol a l'equip. Quan en Max es posa a la fila per jugar amb els seus amics, l'Eric l'empaita i li diu que marxi a jugar amb les nenes, perquè allà fa nosa.

Immediatament a un comentari negatiu, que ens ofèn i ens senta malament, la nostre reacció és que agafem aire i alcem la veu. Aquesta forma que tenim d'actuar tant habitual, moltes vegades ens comporta un problema ja que l'altre persona s'excusa dels seus actes dient que nosaltres hem cridat primer. Com evitem aquesta situació?

Abans de contestar al comentari ofensiu de l'Eric, en Max:

1. Agafa poc a poc aire pel nas, com si tractés d'inflar un globus que te a la panxa.
2. Ha agafat tot l'aire que pot i el globus ha arribat al seu màxim.
3. Deixa poc a poc anar l'aire per la boca, com si el globus anés eliminant tot l'aire que té.
4. Ha desinflat tot l'aire que tenia dins i el globus ha quedat buit.
Ara és el moment de contestar! Com és el nostre to de veu un cop hem tret l'aire?


Aquest exercici és a l'inici poc automàtic i ens hem d'entrenar abans de fer-lo servir, Però si aprenem a fer-ho de forma automàtica, ens adonarem que podem contestar a comentaris ofensius de forma adequada. El to de veu que surt després d'haver-nos relaxat és baix i tranquil. En Max en aquest moment estaria preparat per dir: "Mira Eric, potser no sóc tant bo com tu jugant a futbol, però no deixaré de jugar perquè a tu no t'agradi."

Pares i nens, animeu-vos a provar-ho!

Benvinguda primavera!

En un dia com avui, ens va bé recordar frases com aquesta: Al mal temps, bona cara!

Feliç dia PARES!

Des de "Max&Sammy", també volem donar la nostra felicitació a tots els pares.

- Perquè t'ho mereixes!
- Perquè tot i que molts cops hagis de fer l'últim crit per a posar pau a casa, no ets el dolent.
- Perquè sabem que treballes molt per a mantenir a la nostra família.
- Perquè quan arribes tard entre setmana, treus forces per llegir-nos un conte abans d'anar a dormir.
- Perquè sempre tens ganes de fer gresca i jugar amb nosaltres.
- Perquè et preocupes per tot el que ens passa, tot i que moltes vegades no ens vulguis preocupar.

Per tot això i molt més, t'estimem!

Treballem l'autocontrol

Us proposem una fitxa per a treballar l'autocontrol dels nens i nenes. 

Per a aquells infants que prenen decisions a la lleugera i moltes vegades actuen sense pensar i després s'arrepenteixen, aquesta fitxa els ajudarà a reflexionar sobre els passos que han de seguir per tal de prendre una decisió correcta. 

Exemple: "A l'entrenament de futbol, un company m'ha pres la pilota i jo l'he empenyat perque la tenia jo".

Amb l'adult, aprenem a analitzar la situació:

1. PARA: Un company et treu la pilota, abans de fer res, abans d'actuar, atura't.

2. PENSA: Just en el moment que et treu la pilota sents molta ràbia. El primer que et ve al cap, què és? Empenyar-lo, però si ho fas, et castigaran a tu. Si et castiguen a tu, deixaràs de jugar i aniràs a seure al banc. Vols que t'expulsin del partit o vols seguir jugant?

3. ESCULL: Si penses que és un joc, i que el teu company no ho ha fet per molestar-te a tu, enlloc d'enfadar-te tant, continuaràs jugant amb ganes. 

Ara et toca a tu, analitzem una altre situació?

No vull vestir-me!

Dediquem el post d'avui a tots els menuts que manifesten la seva negativa a l'hora de posar-se la roba. 

Pares, quants cops heu escoltat el "No, no vull, deixa'm" mentre perseguiu pel passadís al vostre nen o nena corrent amunt i avall? Quants cops haurieu tret al vostre fill de casa amb el pijama posat i l'haurieu portat a l'escola tal qual?

Us donem unes pautes per a treballar la voluntat dels nens per a vestir-se:

1. Heu d'escollir un moment tranquil de la tarda, un moment en que no hi hagi estrés, ni hi hagin presses per sortir de casa.

2. Jugarem a vestir nines i ho podeu fer de dues maneres. O bé amb retallables de nens que podem escollir-los la roba i anar canviant de vestimenta o amb ninos i robes diferents per a combinar. 

3. Es tracta de fer d'una obligació, un moment divertit i que el nen/a s'hi senti implicat.

El dia abans podem decidir amb ells la roba que es vol posar. Recomano no deixar que siguin ells qui facin les combinacions, sinò que els pares els deixeu triar entre dues o tres opcions que prèviament vosaltres hagueu decidit. El moment de vestir-se es pot plantejar com una cursa, amb un temps limitat amb un rellotge de sorra o un cronòmetre. I amb els petits que encara haguem d'ajudar a posar alguna peça concreta, cal que els animem implicant-nos nosaltres en la cursa per dur-ho a terme dins el termini de temps establert.

Preparats, llestos, ja!