Dia de la mare

A Max&Sammy us desitgem un feliç dia a totes les mares. Gràcies per la vostra paciència, amor i dedicació que doneu dia rere dia als vostres fills i filles.

Parlem d'emocions

Molt sovint em trobo a la consulta nens i nenes que tenen dificultats per a expressar les seves emocions. Dir com es senten o com els ha afectat una situació que han viscut a l'escola, a l'hora del pati, a les extraescolars... Els adults podem en un moment donat, no veure la importància que aquell fet ha tingut per al nen o nena i és per això que des de ben petits cal que tinguin la llibertat i confiança per dir el que creuen. 

 Amb la Lucia, de 5 anys, vam utilitzar el material de: La roda d'emocions d'en Max. Representa les emocions bàsiques d'alegria, tristesa, enuig i plor. El plor serveix per veure com hi ha situacions que viu el nen o nena de forma extrema,  quan ha sentit ràbia o tristesa i ha acabat plorant.

Per aquells nens i nenes que tenen més problemes per explicar allò que els hi passa, podem fer servir les Targetes de situació d'en Max. Es tracta de col·locar les targetes de sentiment a sobre la situació de casa, escola, extraescolars o del parc, segons com s'ho hagin passat. D'aquesta forma facilitem que a través de dibuixos sigui més senzill expressar-se. 

Esperem que us sigui útil!

La "O" àtona

Pares i professionals avui us deixem un recurs per a treballar les dificultats d'ortografia amb els vostres nens i nenes.

Com vam fer amb la lletra B, aquest cop us presentem un recurs visual per a poder treballar aquelles paraules que tenen una "O" però que al sonar com a "U", els nens escriuen aquesta lletra enlloc de la "O" i cometen així errades d'ortografia.  I ho tornem a fer amb dibuixos que ens ajudin a relacionar visualment la paraula amb la lletra que correspon.

Amb aquesta tècnica treballem la creativitat alhora que busquem un recurs que ajuda al nen/a a fer front a la seva dificultat. D'aquesta forma les faltes d'ortografia es treballen d'una forma més amena.

Dia Internacional contra el Càncer Infantil

Avui 15 de febrer, Dia Internacional contra el Càncer Infantil, a Max&Sammy volem fer homenatge a tots els nens i nenes que estan lluitant actualment contra aquesta injusta enfermetat. Molts ànims per a tots i totes!

La disfressa des dels ulls d'una nena

Hola de nou amics i amigues, avui dia de Carnestoltes, vull compartir amb vosaltres un fragment d'una sessió que vaig tenir amb la Mati, una nena de 7 anys que té pors i en especial li fa molta por el Lord Vordemor, el dolent de Harry Potter.

MATI:    -  A mi em fa por el Lord Vordemor, saps qui és?

SONIA:  - Sí, és el dolent que surt a Harry Potter, vols que posi la seva foto a l'ordinador?

M: - No, no ho facis!

S:  - Per què?

M: - Perquè em fa molta por la seva cara.

S:  - Però tu saps que és un senyor disfressat, no?

M: - Com?

Li ensenyo a l'ordinador l'actor real i després a l'actor caracteritzat.

M: - Ala! Li ensenyaràs al meu pare?

S:  - Sí, si tu vols sí. Et segueix fent tanta por?

M: - No se... si li miro només la cara a aquest sí però a l'altre no.

S:  - Però és la mateixa persona.

M: - Ja...

S:  - Perquè, escolta una cosa, ara que s'apropa carnestoltes, tu et disfressaràs?

M: - Sí, de bruixa.

S:  - En serio? I què pensarà un nen de 3 anys quan et vegi pel carrer? Tindrà por de tu?

M: - No perquè vaig disfressada i jo soc una nena normal.

S:  - Ja, però l'actor de Harry Potter també és un home normal que va disfressat i et fa por. Et semblaria molt estrany que un nen petit et veiés i es posés a plorar?

M: - Sí, no ho havia pensat així...

Quan ens disfressem podem convertir-nos en allò que admirem o temem però darrera la màscara seguim sent nosaltres mateixos.

Feliç carnestoltes des de MaxySammy!

Dia internacional contra el càncer

Avui Max&Sammy ens sumem a la causa del
Dia internacional contra el càncer.

Sammyconsell sobre: els materials personalitzats

Avui us vull parlar de la importància dels materials personalitzats per a treballar les dificultats dels nens i nenes. 

Al mercat trobem una gran gama de llibres, quaderns i jocs que són perfectament aplicables a molts infants que comparteixen una problemàtica similar, però ara bé, de tant en tant és important entregar-los quelcom que els faci sentir protagonistes del seu problema i per aquest fet us presentem una eina fantàstica per a treballar la pre-escriptura o les dificultats motrius alhora d'escriure. Es tracta de que el nen o nena pugui aprendre a posar el seu nom amb l'ajuda d'una plantilla de cartró com la que us presentem a la fotografia següent.

La Tània està aprenent a escriure el seu nom i cada dia ho fa millor amb l'ajuda de les plantilles de lletres. 

Aquest recurs el podem fer servir per moltes coses a part del que us hem indicat, només es tracta de crear i buscar la forma de motivar als nostres nens i nenes.

Què us sembla a vosaltres?

Bon Nadal

Max&Sammy us desitgen que passeu unes bones festes. FELIÇ NADAL i bona entrada al 2016!

Sammyconsell sobre: els resultats del 1r trimestre

Per a la majoria dels nens i nenes, avui han començat les vacances de Nadal, les escoles han tancat i les notes també han arribat. A partit d'aquest moment, els esperen dues setmanes dolces a alguns i lleugerament amargues a aquells que no han aconseguit superar una o més d'una assignatura.

Primerament cal no desmoralitzar-se, ha finalitzat el primer trimestre però encara queda molt de curs pel davant per a poder recuperar-ho. 

Per a aquells que a la tornada de les festes els toca les recuperacions, us donem uns consells de com podeu organitzar aquests dies festius:

1) Els dies "prohibit estudiar"= hi haurà dies especials en que s'ajuntarà la família i toca estar ben rodejats. Es per això que queda prohibit estudiar:

• La tarda del 24 i els dies 25 i 26 de desembre.
• La tarda del 31 de desembre i el dia 1 de gener.
• La tarda del 5 i el dia 6 de gener.

2) La resta dels dies de festa caldra alternar els moments d'estudi amb els de joc, lectura i estones de consola/internet/tablet que molts nens/es desitgen per tenir-ho prohibit entre setmana, els dies que van a l'escola. Això sí, cal que aquestes estones siguin controlades i supervisades pels adults. Si s'agafa com una rutina els nens poden treballar:

• Nens i nens de primària: una hora pel matí i 45 minuts per la tarda.
• Nois i noies de secundària o batxillerat: dues hores pel matí i una per la tarda.

Si les estones d'estudi són aprofitables al cent per cent, passaran volant i els quedarà molt de dia lliure per jugar amb els regals.

Consumisme nadalenc

Durant el mes de desembre, els carrers s'omplen de llums i ens envaeix la necessitat de comprar i regalar.

Ara a més, ens han incorporat el Black Friday americà amb la intenció de llençar al mercat ofertes en molts productes. Comprem i gastem. Els comerços obren en dies festius per aprofitar la època de vendes, però la pregunta és: comprem més del que és necessari?

Falta poc més d'una setmana perquè arribi Nadal però les taules ja fa dies que estan plenes de neules, bombons i torrons. A la nevera no falta la millor carn i exquisits congelats. A l'armari roba festiva i brillant per celebrar el cap d'any i que no falti beguda per a tothom.

Ens permetem els excessos perquè toca? Com creiem que reben els nens i nenes aquests missatges? Vindran dies de molts regals, les famílies han fet racó per aconseguir el somriure dels més petits. Aleshores, cal tant? Cal tanta anticipació? Tanta bogeria?

Siguem conscients que som nosaltres els primers que ens deixem enganyar per missatges consumistes i després no entenem perquè els nens d'avui en dia no es conformen amb el que tenen i s'avorreixen molt aviat del que demanen. 

Halloween 2015

Us desitgem a tots i a totes un feliç Halloween amb aquesta terrorífica il·lustració!

La retirada de punts

Hola de nou amics i amigues! Esperem que hagueu tingut tots un bon estiu i la tornada a la rutina no estigui sent massa feixuga. I es que entenem que a tots ens costa tornar a començar després de estar un temps desconnectats i per això avui dediquem aquest post a la motivació. Com podem motivar als nens i nenes davant una tasca?
Imaginem que el nostre fill/a o alumne ha de fer una treball de multiplicacions i no para d'aixecar-se de la taula, diu que està cansat/da o que allò no ho vol fer. Podem enfadar-nos i amenaçar al nen/a dient que no jugarà amb la tablet o que no veurà la TV però aquest fet sovint provoca malestar i que els nens acabin fent la tasca malhumorats. La responsabilitat del càstig recau en l'adult, perquè és qui decideix què no farà el nen/a. Ara bé, què passa si el càstig per no fer el que toca, recau en la pròpia responsabilitat del nen/a?

Es tracta de presentar a en Max suspès per un paracaigudes i que caigui i sigui devorat pel tauró depèn del que el nen o nena decideixi fer:
- Si en Max sobreviu amb les 3 cordes del paracaigudes intactes, tu aconseguiràs: 20 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max sobreviu amb 2 cordes del paracaigudes intactes, tu aconseguiràs: 15 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max sobreviu amb 1 corda del paracaigudes intacta, tu aconseguiràs: 10 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max no sobreviu i perd totes les cordes del paracaigudes, avui no tindràs temps d'esbarjo.

Com ho preparem?

Foradem les anelles del paracaigudes d'en Max i fem un forat també a la motxilla que porta a l'esquena.
Amb fil una mica gruixut i amb l'ajuda d'una agulla, passem el fil per cada una de les anelles i fem que tots els fils vagin a parar al forat que hem fet  a la motxilla d'en Max.
Així de senzill!



La posta en marxa:

Esperem que us agradi i que els vostres nens i nenes no perdin moltes cordes!

Una reflexió sobre el Bullying

Recordo que quan anava a 6è de primària, un company de classe era víctima d'insults, cops gratuïts i verdaderes barbaritats. Recordo que li llençaven l'entrepà a les escombraries, el pegaven fins a fer-li mal i l’humiliaven fins que indefens acabava plorant. Alguns expectants d'allò, demanàvem als assetjadors que el deixessin, però els altres continuaven embogits per un afany de poder. 

Actualment som més conscients d'aquesta problemàtica i es prenen algunes mesures, és cert. Però també és cert que el que es fa encara és INSUFICIENT. Opino que:

- S'actua quan es sap que hi ha una víctima que porta temps patint. 

- Un insult, un cop de puny, una falta de respecte de forma aïllada, es diu que són coses de nens.

- Alguns professors, cometen l'error de confrontar a la víctima i a l'agressor perquè arreglin els seus problemes o fins i tot els asseuen junts a classe perquè es facin amics.

I a les consultes de psicologia qui arriba SEMPRE és la víctima. 

A la víctima derrotada, el seu voltant li repeteix frases com: "HAS de saber defensar-te", "HAS d'aprendre a passar d'ells"... quan la ferida porta ja temps oberta i precisament el que busca el nen/a és una solució realista per posar fi a aquest patiment. 

Escolto a pares impotents que farts de veure patir als seus fills/es, em diuen sincerament i amb llàgrimes als ulls que no han educat als seus fills perquè uns poca soltes els destrossin a pals i acabin amb la seva autoestima. Em confessen, entre dents, que han animat als seus fills a que peguin ells també, ja que és la única manera que troben per aturar els assetjadors "pagar-los amb la mateixa moneda".

Vaig treballar fa uns mesos amb un adolescent que havia patit bullying quan era petit. M'explicava que els companys de classe van estar varis cursos burlant-se d'ell pel seu color de pell, li llençaven l’esmorzar a terra i l'obligaven a menjar-s'ho del terra mentre li cridaven "gos" despectivament. Ell percebia que cap mestre l'havia ajudat. Les burles cobraven més agressivitat a mesura que s'acostava l'hora de plegar i sobretot fora de l'escola. Quan li vaig preguntar què va fer per acabar amb aquelles humiliacions, amb un posat serio i mig somriure dolgut, em va dir que es va plantar davant del líder de les burles i li va pegar un cop de puny al nas fins fer-lo sagnar i deixar-lo estès al terra. Em va dir que va ser a partir d'aquell moment quan el van començar a respectar. I jo em pregunto: qui no va ajudar a aquest nen perquè acabés prenent aquesta decisió?

Hauríem de parar-nos a analitzar:

- Què fem amb la víctima?

- Què fem amb l'agressor?

- Què fem amb els que miren i callen?

- Què fem amb aquells que es sumen i animen al líder?

Conscienciem-nos tots: pares, mestres, professionals que als primers símptomes de nens/es amb potencial agressor, haurien de ser tractats i no esperar a atendre a les seves futures víctimes. 

Bona revetlla 2015

A tots i totes us desitgem una bona revetlla de Sant Joan!

Paraules amb la B

Pares i professionals avui us deixem un recurs per a treballar les dificultats d'ortografia amb els vostres nens i nenes.

Aquests darrers dies he treballat en les sessions paraules en català que portessin la lletra B i amb els nens hem fet dibuixos que ens ajudin a relacionar visualment la paraula amb la lletra que correspon.
Amb aquesta tècnica treballem la creativitat alhora que busquem un recurs que ajuda al nen a fer front a la seva dificultat. D'aquesta forma les faltes d'ortografia es treballen d'una forma més amena.

La Història del Pescador

Per a tots aquells nens i nenes que estan a punt d'iniciar la recta final d'examens, us deixem un breu relat relacionat amb els nervis i temors que apareixen el dia del gran repte. A més de com podem ajudar-los a desfer la frase tant escoltada "m'he quedat en blanc".


LA HISTÒRIA DEL PESCADOR

Vet aquí la història d’un pescador que dedicava tot el mes a preparar-se pel dia de la gran captura. Com en totes les ocasions, l’últim dia del mes, sortia a pescar i ho preparava tot a consciència. El temps previ que tenia abans del gran dia, el dedicava a descansar i a planificar poc a poc tot allò que necessitava: les galledes més resistents, els hams ben afilats, els esquers frescos, les canyes a punt i el vaixell preparat.

Sabia que s’ho jugava tot a una carta, el dia de la captura havia de ser profitós i per aconseguir-ho no ho podia deixar tot per l’últim dia. Els dies lliures els havia d’alternar entre el descans i una mica de feina. El gran dia estava cada cop més a prop...

Era ben aviat al matí quan el pescador  va començar a carregar els cubells, les canyes i la resta d’eines per a començar la marcada jornada. Feia un dia esplèndid i tot apuntava a que res podia defraudar les seves expectatives.

El pescador navegava i quant més s’endinsava a alta mar, més dubtes li sorgien: “I si no pescava el suficient?” “I si tot l’esforç que havia invertit, havia estat en va?”... I com més dubtes el turmentaven, més empitjorava el clima. Els núvols es van començar a fer evidents, la mar es va picar deixant els peixos invisibles i una espessa boira va començar a envair-lo.

I com més es preocupava, més incapaç de continuar es sentia. Va ser doncs quan va entendre que si no canviava la seva actitud, els seus pitjors pensaments es complirien. Va tancar els ulls. Va respirar fons. A mesura que s’anava relaxant, li venia al cap tot l’esforç que havia dedicat per aquell moment i va començar a creure en ell mateix. Al obrir els ulls, la boira es va anar dissipant, a poc a poc la mar va anar recobrant la calma i els núvols van anar deixant pas als rajos de sol. Va ser aleshores quan el pescador es va adonar que estava rodejat dels millors exemplars que havia vist mai i sense perdre temps, es va posar mans a la obra.

D’aquella jornada, el pescador aprendria una gran lliçó:

La boira que apareix quan els nervis estan presents és ben real, però la confiança en un mateix és el que aconseguirà esvair-la. 

Mantinguem viva la llegenda

Seguidors en aquest dia de tradició i festivitat us desitgem un feliç Sant Jordi ple de cultura literària i roses de tots colors.

Un to de veu adequat

Bon dia amics!

Us recordeu del post de l'Efecte escalada? Doncs avui us volem explicar un truc per tal de fer servir un to de veu adequat quan hem de contestar a alguna cosa que no ens agrada.

Posem un exemple:
A classe de gimnàs hi ha un company, l'Eric, que es riu d'en Max perquè aquest no corre tant com els seus companys a futbol i no el vol a l'equip. Quan en Max es posa a la fila per jugar amb els seus amics, l'Eric l'empaita i li diu que marxi a jugar amb les nenes, perquè allà fa nosa.

Immediatament a un comentari negatiu, que ens ofèn i ens senta malament, la nostre reacció és que agafem aire i alcem la veu. Aquesta forma que tenim d'actuar tant habitual, moltes vegades ens comporta un problema ja que l'altre persona s'excusa dels seus actes dient que nosaltres hem cridat primer. Com evitem aquesta situació?

Abans de contestar al comentari ofensiu de l'Eric, en Max:

1. Agafa poc a poc aire pel nas, com si tractés d'inflar un globus que te a la panxa.
2. Ha agafat tot l'aire que pot i el globus ha arribat al seu màxim.
3. Deixa poc a poc anar l'aire per la boca, com si el globus anés eliminant tot l'aire que té.
4. Ha desinflat tot l'aire que tenia dins i el globus ha quedat buit.
Ara és el moment de contestar! Com és el nostre to de veu un cop hem tret l'aire?


Aquest exercici és a l'inici poc automàtic i ens hem d'entrenar abans de fer-lo servir, Però si aprenem a fer-ho de forma automàtica, ens adonarem que podem contestar a comentaris ofensius de forma adequada. El to de veu que surt després d'haver-nos relaxat és baix i tranquil. En Max en aquest moment estaria preparat per dir: "Mira Eric, potser no sóc tant bo com tu jugant a futbol, però no deixaré de jugar perquè a tu no t'agradi."

Pares i nens, animeu-vos a provar-ho!

Benvinguda primavera!

En un dia com avui, ens va bé recordar frases com aquesta: Al mal temps, bona cara!

Feliç dia PARES!

Des de "Max&Sammy", també volem donar la nostra felicitació a tots els pares.

- Perquè t'ho mereixes!
- Perquè tot i que molts cops hagis de fer l'últim crit per a posar pau a casa, no ets el dolent.
- Perquè sabem que treballes molt per a mantenir a la nostra família.
- Perquè quan arribes tard entre setmana, treus forces per llegir-nos un conte abans d'anar a dormir.
- Perquè sempre tens ganes de fer gresca i jugar amb nosaltres.
- Perquè et preocupes per tot el que ens passa, tot i que moltes vegades no ens vulguis preocupar.

Per tot això i molt més, t'estimem!