Bon Nadal

Max&Sammy us desitgen que passeu unes bones festes. FELIÇ NADAL i bona entrada al 2016!

Sammyconsell sobre: els resultats del 1r trimestre

Per a la majoria dels nens i nenes, avui han començat les vacances de Nadal, les escoles han tancat i les notes també han arribat. A partit d'aquest moment, els esperen dues setmanes dolces a alguns i lleugerament amargues a aquells que no han aconseguit superar una o més d'una assignatura.

Primerament cal no desmoralitzar-se, ha finalitzat el primer trimestre però encara queda molt de curs pel davant per a poder recuperar-ho. 

Per a aquells que a la tornada de les festes els toca les recuperacions, us donem uns consells de com podeu organitzar aquests dies festius:

1) Els dies "prohibit estudiar"= hi haurà dies especials en que s'ajuntarà la família i toca estar ben rodejats. Es per això que queda prohibit estudiar:

• La tarda del 24 i els dies 25 i 26 de desembre.
• La tarda del 31 de desembre i el dia 1 de gener.
• La tarda del 5 i el dia 6 de gener.

2) La resta dels dies de festa caldra alternar els moments d'estudi amb els de joc, lectura i estones de consola/internet/tablet que molts nens/es desitgen per tenir-ho prohibit entre setmana, els dies que van a l'escola. Això sí, cal que aquestes estones siguin controlades i supervisades pels adults. Si s'agafa com una rutina els nens poden treballar:

• Nens i nens de primària: una hora pel matí i 45 minuts per la tarda.
• Nois i noies de secundària o batxillerat: dues hores pel matí i una per la tarda.

Si les estones d'estudi són aprofitables al cent per cent, passaran volant i els quedarà molt de dia lliure per jugar amb els regals.

Consumisme nadalenc

Durant el mes de desembre, els carrers s'omplen de llums i ens envaeix la necessitat de comprar i regalar.

Ara a més, ens han incorporat el Black Friday americà amb la intenció de llençar al mercat ofertes en molts productes. Comprem i gastem. Els comerços obren en dies festius per aprofitar la època de vendes, però la pregunta és: comprem més del que és necessari?

Falta poc més d'una setmana perquè arribi Nadal però les taules ja fa dies que estan plenes de neules, bombons i torrons. A la nevera no falta la millor carn i exquisits congelats. A l'armari roba festiva i brillant per celebrar el cap d'any i que no falti beguda per a tothom.

Ens permetem els excessos perquè toca? Com creiem que reben els nens i nenes aquests missatges? Vindran dies de molts regals, les famílies han fet racó per aconseguir el somriure dels més petits. Aleshores, cal tant? Cal tanta anticipació? Tanta bogeria?

Siguem conscients que som nosaltres els primers que ens deixem enganyar per missatges consumistes i després no entenem perquè els nens d'avui en dia no es conformen amb el que tenen i s'avorreixen molt aviat del que demanen. 

Halloween 2015

Us desitgem a tots i a totes un feliç Halloween amb aquesta terrorífica il·lustració!

La retirada de punts

Hola de nou amics i amigues! Esperem que hagueu tingut tots un bon estiu i la tornada a la rutina no estigui sent massa feixuga. I es que entenem que a tots ens costa tornar a començar després de estar un temps desconnectats i per això avui dediquem aquest post a la motivació. Com podem motivar als nens i nenes davant una tasca?
Imaginem que el nostre fill/a o alumne ha de fer una treball de multiplicacions i no para d'aixecar-se de la taula, diu que està cansat/da o que allò no ho vol fer. Podem enfadar-nos i amenaçar al nen/a dient que no jugarà amb la tablet o que no veurà la TV però aquest fet sovint provoca malestar i que els nens acabin fent la tasca malhumorats. La responsabilitat del càstig recau en l'adult, perquè és qui decideix què no farà el nen/a. Ara bé, què passa si el càstig per no fer el que toca, recau en la pròpia responsabilitat del nen/a?

Es tracta de presentar a en Max suspès per un paracaigudes i que caigui i sigui devorat pel tauró depèn del que el nen o nena decideixi fer:
- Si en Max sobreviu amb les 3 cordes del paracaigudes intactes, tu aconseguiràs: 20 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max sobreviu amb 2 cordes del paracaigudes intactes, tu aconseguiràs: 15 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max sobreviu amb 1 corda del paracaigudes intacta, tu aconseguiràs: 10 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max no sobreviu i perd totes les cordes del paracaigudes, avui no tindràs temps d'esbarjo.

Com ho preparem?

Foradem les anelles del paracaigudes d'en Max i fem un forat també a la motxilla que porta a l'esquena.
Amb fil una mica gruixut i amb l'ajuda d'una agulla, passem el fil per cada una de les anelles i fem que tots els fils vagin a parar al forat que hem fet  a la motxilla d'en Max.
Així de senzill!



La posta en marxa:

Esperem que us agradi i que els vostres nens i nenes no perdin moltes cordes!

Una reflexió sobre el Bullying

Recordo que quan anava a 6è de primària, un company de classe era víctima d'insults, cops gratuïts i verdaderes barbaritats. Recordo que li llençaven l'entrepà a les escombraries, el pegaven fins a fer-li mal i l’humiliaven fins que indefens acabava plorant. Alguns expectants d'allò, demanàvem als assetjadors que el deixessin, però els altres continuaven embogits per un afany de poder. 

Actualment som més conscients d'aquesta problemàtica i es prenen algunes mesures, és cert. Però també és cert que el que es fa encara és INSUFICIENT. Opino que:

- S'actua quan es sap que hi ha una víctima que porta temps patint. 

- Un insult, un cop de puny, una falta de respecte de forma aïllada, es diu que són coses de nens.

- Alguns professors, cometen l'error de confrontar a la víctima i a l'agressor perquè arreglin els seus problemes o fins i tot els asseuen junts a classe perquè es facin amics.

I a les consultes de psicologia qui arriba SEMPRE és la víctima. 

A la víctima derrotada, el seu voltant li repeteix frases com: "HAS de saber defensar-te", "HAS d'aprendre a passar d'ells"... quan la ferida porta ja temps oberta i precisament el que busca el nen/a és una solució realista per posar fi a aquest patiment. 

Escolto a pares impotents que farts de veure patir als seus fills/es, em diuen sincerament i amb llàgrimes als ulls que no han educat als seus fills perquè uns poca soltes els destrossin a pals i acabin amb la seva autoestima. Em confessen, entre dents, que han animat als seus fills a que peguin ells també, ja que és la única manera que troben per aturar els assetjadors "pagar-los amb la mateixa moneda".

Vaig treballar fa uns mesos amb un adolescent que havia patit bullying quan era petit. M'explicava que els companys de classe van estar varis cursos burlant-se d'ell pel seu color de pell, li llençaven l’esmorzar a terra i l'obligaven a menjar-s'ho del terra mentre li cridaven "gos" despectivament. Ell percebia que cap mestre l'havia ajudat. Les burles cobraven més agressivitat a mesura que s'acostava l'hora de plegar i sobretot fora de l'escola. Quan li vaig preguntar què va fer per acabar amb aquelles humiliacions, amb un posat serio i mig somriure dolgut, em va dir que es va plantar davant del líder de les burles i li va pegar un cop de puny al nas fins fer-lo sagnar i deixar-lo estès al terra. Em va dir que va ser a partir d'aquell moment quan el van començar a respectar. I jo em pregunto: qui no va ajudar a aquest nen perquè acabés prenent aquesta decisió?

Hauríem de parar-nos a analitzar:

- Què fem amb la víctima?

- Què fem amb l'agressor?

- Què fem amb els que miren i callen?

- Què fem amb aquells que es sumen i animen al líder?

Conscienciem-nos tots: pares, mestres, professionals que als primers símptomes de nens/es amb potencial agressor, haurien de ser tractats i no esperar a atendre a les seves futures víctimes. 

Bona revetlla 2015

A tots i totes us desitgem una bona revetlla de Sant Joan!