Halloween 2015

Us desitgem a tots i a totes un feliç Halloween amb aquesta terrorífica il·lustració!

La retirada de punts

Hola de nou amics i amigues! Esperem que hagueu tingut tots un bon estiu i la tornada a la rutina no estigui sent massa feixuga. I es que entenem que a tots ens costa tornar a començar després de estar un temps desconnectats i per això avui dediquem aquest post a la motivació. Com podem motivar als nens i nenes davant una tasca?
Imaginem que el nostre fill/a o alumne ha de fer una treball de multiplicacions i no para d'aixecar-se de la taula, diu que està cansat/da o que allò no ho vol fer. Podem enfadar-nos i amenaçar al nen/a dient que no jugarà amb la tablet o que no veurà la TV però aquest fet sovint provoca malestar i que els nens acabin fent la tasca malhumorats. La responsabilitat del càstig recau en l'adult, perquè és qui decideix què no farà el nen/a. Ara bé, què passa si el càstig per no fer el que toca, recau en la pròpia responsabilitat del nen/a?

Es tracta de presentar a en Max suspès per un paracaigudes i que caigui i sigui devorat pel tauró depèn del que el nen o nena decideixi fer:
- Si en Max sobreviu amb les 3 cordes del paracaigudes intactes, tu aconseguiràs: 20 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max sobreviu amb 2 cordes del paracaigudes intactes, tu aconseguiràs: 15 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max sobreviu amb 1 corda del paracaigudes intacta, tu aconseguiràs: 10 minuts de tablet/tv/joc.
- Si en Max no sobreviu i perd totes les cordes del paracaigudes, avui no tindràs temps d'esbarjo.

Com ho preparem?

Foradem les anelles del paracaigudes d'en Max i fem un forat també a la motxilla que porta a l'esquena.
Amb fil una mica gruixut i amb l'ajuda d'una agulla, passem el fil per cada una de les anelles i fem que tots els fils vagin a parar al forat que hem fet  a la motxilla d'en Max.
Així de senzill!



La posta en marxa:

Esperem que us agradi i que els vostres nens i nenes no perdin moltes cordes!

Una reflexió sobre el Bullying

Recordo que quan anava a 6è de primària, un company de classe era víctima d'insults, cops gratuïts i verdaderes barbaritats. Recordo que li llençaven l'entrepà a les escombraries, el pegaven fins a fer-li mal i l’humiliaven fins que indefens acabava plorant. Alguns expectants d'allò, demanàvem als assetjadors que el deixessin, però els altres continuaven embogits per un afany de poder. 

Actualment som més conscients d'aquesta problemàtica i es prenen algunes mesures, és cert. Però també és cert que el que es fa encara és INSUFICIENT. Opino que:

- S'actua quan es sap que hi ha una víctima que porta temps patint. 

- Un insult, un cop de puny, una falta de respecte de forma aïllada, es diu que són coses de nens.

- Alguns professors, cometen l'error de confrontar a la víctima i a l'agressor perquè arreglin els seus problemes o fins i tot els asseuen junts a classe perquè es facin amics.

I a les consultes de psicologia qui arriba SEMPRE és la víctima. 

A la víctima derrotada, el seu voltant li repeteix frases com: "HAS de saber defensar-te", "HAS d'aprendre a passar d'ells"... quan la ferida porta ja temps oberta i precisament el que busca el nen/a és una solució realista per posar fi a aquest patiment. 

Escolto a pares impotents que farts de veure patir als seus fills/es, em diuen sincerament i amb llàgrimes als ulls que no han educat als seus fills perquè uns poca soltes els destrossin a pals i acabin amb la seva autoestima. Em confessen, entre dents, que han animat als seus fills a que peguin ells també, ja que és la única manera que troben per aturar els assetjadors "pagar-los amb la mateixa moneda".

Vaig treballar fa uns mesos amb un adolescent que havia patit bullying quan era petit. M'explicava que els companys de classe van estar varis cursos burlant-se d'ell pel seu color de pell, li llençaven l’esmorzar a terra i l'obligaven a menjar-s'ho del terra mentre li cridaven "gos" despectivament. Ell percebia que cap mestre l'havia ajudat. Les burles cobraven més agressivitat a mesura que s'acostava l'hora de plegar i sobretot fora de l'escola. Quan li vaig preguntar què va fer per acabar amb aquelles humiliacions, amb un posat serio i mig somriure dolgut, em va dir que es va plantar davant del líder de les burles i li va pegar un cop de puny al nas fins fer-lo sagnar i deixar-lo estès al terra. Em va dir que va ser a partir d'aquell moment quan el van començar a respectar. I jo em pregunto: qui no va ajudar a aquest nen perquè acabés prenent aquesta decisió?

Hauríem de parar-nos a analitzar:

- Què fem amb la víctima?

- Què fem amb l'agressor?

- Què fem amb els que miren i callen?

- Què fem amb aquells que es sumen i animen al líder?

Conscienciem-nos tots: pares, mestres, professionals que als primers símptomes de nens/es amb potencial agressor, haurien de ser tractats i no esperar a atendre a les seves futures víctimes. 

Bona revetlla 2015

A tots i totes us desitgem una bona revetlla de Sant Joan!

Paraules amb la B

Pares i professionals avui us deixem un recurs per a treballar les dificultats d'ortografia amb els vostres nens i nenes.

Aquests darrers dies he treballat en les sessions paraules en català que portessin la lletra B i amb els nens hem fet dibuixos que ens ajudin a relacionar visualment la paraula amb la lletra que correspon.
Amb aquesta tècnica treballem la creativitat alhora que busquem un recurs que ajuda al nen a fer front a la seva dificultat. D'aquesta forma les faltes d'ortografia es treballen d'una forma més amena.

La Història del Pescador

Per a tots aquells nens i nenes que estan a punt d'iniciar la recta final d'examens, us deixem un breu relat relacionat amb els nervis i temors que apareixen el dia del gran repte. A més de com podem ajudar-los a desfer la frase tant escoltada "m'he quedat en blanc".


LA HISTÒRIA DEL PESCADOR

Vet aquí la història d’un pescador que dedicava tot el mes a preparar-se pel dia de la gran captura. Com en totes les ocasions, l’últim dia del mes, sortia a pescar i ho preparava tot a consciència. El temps previ que tenia abans del gran dia, el dedicava a descansar i a planificar poc a poc tot allò que necessitava: les galledes més resistents, els hams ben afilats, els esquers frescos, les canyes a punt i el vaixell preparat.

Sabia que s’ho jugava tot a una carta, el dia de la captura havia de ser profitós i per aconseguir-ho no ho podia deixar tot per l’últim dia. Els dies lliures els havia d’alternar entre el descans i una mica de feina. El gran dia estava cada cop més a prop...

Era ben aviat al matí quan el pescador  va començar a carregar els cubells, les canyes i la resta d’eines per a començar la marcada jornada. Feia un dia esplèndid i tot apuntava a que res podia defraudar les seves expectatives.

El pescador navegava i quant més s’endinsava a alta mar, més dubtes li sorgien: “I si no pescava el suficient?” “I si tot l’esforç que havia invertit, havia estat en va?”... I com més dubtes el turmentaven, més empitjorava el clima. Els núvols es van començar a fer evidents, la mar es va picar deixant els peixos invisibles i una espessa boira va començar a envair-lo.

I com més es preocupava, més incapaç de continuar es sentia. Va ser doncs quan va entendre que si no canviava la seva actitud, els seus pitjors pensaments es complirien. Va tancar els ulls. Va respirar fons. A mesura que s’anava relaxant, li venia al cap tot l’esforç que havia dedicat per aquell moment i va començar a creure en ell mateix. Al obrir els ulls, la boira es va anar dissipant, a poc a poc la mar va anar recobrant la calma i els núvols van anar deixant pas als rajos de sol. Va ser aleshores quan el pescador es va adonar que estava rodejat dels millors exemplars que havia vist mai i sense perdre temps, es va posar mans a la obra.

D’aquella jornada, el pescador aprendria una gran lliçó:

La boira que apareix quan els nervis estan presents és ben real, però la confiança en un mateix és el que aconseguirà esvair-la. 

Mantinguem viva la llegenda

Seguidors en aquest dia de tradició i festivitat us desitgem un feliç Sant Jordi ple de cultura literària i roses de tots colors.